inici

Anònim, Maria Magdalena al desert, finals del segle XVII,
oli sobre tela,52 x 153 cm. MDG Núm. inv.150

 
PROJECTE D’INTERVENCIÓ A L’ENTORN DEL PATRIMONI
 

A finals de l’any passat, vàrem convidar l’artista Ana DMatos a mirar la col·lecció d’art del Museu de Granollers perquè triés una obra que tingués, d’alguna manera, algun vincle amb al seu treball artístic. Va escollir Maria Magdalena en el desert, pintura anònima de finals del XVII. La representació de Maria Magdalena li va semblar molt recurrent: no deixa de ser una de les iconografies culturals i religioses més complexa, contradictòria i, sobretot, estigmatitzadora, vinculada a la dona. La sensibilitat, la sensualitat i l’erotisme, tan presents en el repertori conceptual, iconogràfic i històric de Maria Magdalena, esdevindran un contrapunt.

Tant en els evangelis apòcrifs com en els evangelis canònics, Maria Magdalena és citada poques vegades i, sempre, com a una fervent seguidora de Jesús, fidel i estimada. Però la tradició cristiana catòlica la va anar identificant amb altres personatges del Nou Testament, com la dona adúltera, prostituta, que Jesús salva de la lapidació; també, en el sopar a Betània, a casa de Simó, el leprós, Maria (de Betània) ungeix amb perfums els peus de Jesús i els eixuga amb els seus cabells; amb Maria, germana de Marta i de Llàtzer de Betània, etc.

L’altra llegenda de Maria Magdalena parteix de la narració escrita en llatí el segle XIII –està vinculada a la devoció que va tenir a Occitània i al nord de Catalunya, i a la cultura càtara–.

És la d’una dona culta i de noble llinatge, la seguidora de Jesús, portadora de la copa del Sant Sopar, que, perseguida, va ser abandonada amb altres cristians a alta mar amb la idea que naufraguessin, però varen arribar al sud de França, a Marsella, on varen desembarcar i predicar l’evangeli. Al cap d’un temps, cansada de la vida de predicadora, Maria Magdalena es va retirar al desert, on va viure 30 anys, es va retirar a meditar, però no a flagel·lar-se.

Després del Concili de Trento, sorgeix la idea de Maria Magdalena pecadora. Moltes representacions mantindran, d’una manera o d’una altra, la idea de dualitat i d’acumulació de personatges i d'atributs. És a dir, no desapareixerà la dona líder, la deixebla de Jesús, de “l'apòstol”, de la dona intel·ligent, culta, bella i molt elegant... però, ara, aquesta mateixa dona, jutjada com a pecadora, serà representada com a penitent de la sensualitat, de l’erotisme, de la sexualitat mateixa.

És en la figura de Maria Magdalena, situada en el desert, en què el recorregut ideogràfic més sobreposa els atributs iconogràfics i provoca desconcert; en aquest sentit, la representació de Magdalena és un paradigma en desconstrucció des del moment en què es construeix.

Maria Permanyer. Museu de Granollers

 

 

Diverses representacions pictòriques de Maria Magdalena a través dels temps.

Carlo Crivelli s. XV Rogier van der Weyden s. XV Anònim flamenc s. XVI Anònim s. XVI Anònim flamenc s. XVI Anònim flamenc s. XVI
Anònim flamenc s. XVI Anònim s. XVI c 1560 Mestre Mansi c. 1525
 

Carlo Crivelli s. XV Anònim flamenc s. XVI