agarrell00

M’agrada agafar les coses pel cantó que no cremen
i preveure de no deixar-me anar pel cantó aspre i cantellut, que no em va.
A. Garrell i Soto

Carme Arenas

Hi ha artistes que canalitzen el seu doll creatiu a través d’un únic llenguatge i no senten la necessitat d’assajar-ne cap altre. N’hi ha d’altres, en canvi, que tenen la capacitat de convertir en art qualsevol activitat que despleguen. Hem de comptar Amador Garrell i Soto (Granollers, 1916-2000) d’entre aquests segons. I la prova n’és l’exposició que el Museu de Granollers organitza arran del centenari del seu naixement. Podem parlar del Garrell músic, com podem fer-ho del Garrell pintor, del Garrell dibuixant o del Garrell grafista. I hi podríem afegir el Garrell articulista, que deixa constància del seu món a través d’escrits i articles, aplegats a La pols de l’oblit, de qualitat periodística i literària, que ens ofereixen la dimensió de l’home cívic i d’àmplia cultura que fou. A través de la seva lectura, l’acompanyem per tot un itinerari fet de valors, d’anàlisi de la realitat contemporània...; en descobrim els referents humans i culturals, que ens donen la mesura de la seva àmplia perspectiva i ens ajuden a configurar-ne el món i a interpretar el nostre.

 

agarrell-32

Exposició de dibuixos.
Aportació a l’obra de Carles Sindreu, 1972
Cartell imprès, 43,5 x 33 cm
Fons família Amador Garrell                            

El senyor Joanet atemorit per la senyora Dorotea, 1971
Tinta sobre paper, 42 x 33,5 cm
Fons Museu de Granollers

Amador Garrell és un artista versàtil que, no ens planteja cap dificultat a l’hora d’assumir-ne el tractament, sinó que ens adonem que totes les seves manifestacions artístiques acaben tenint una coherència interna. Això fa que no puguem explicar el personatge i la seva obra sense tenir en compte aquesta multiplicitat de llenguatges amb què ens deixa que l’abordem. Garrell no cau en la fragmentació, fa seva aquella frase de Marcel Marceau, quan diu que no hi ha cap art superior a un altre, sinó que cada un esbrina en l’experiència i en la perfecció. És evident que, tal com el mateix Amador Garrell deia en diverses ocasions, no en totes les disciplines se sentí igualment confortable. Podríem establir que en el dibuix i el grafisme és en les que es movia més còmodament i en les que sabé imprimir un estil propi que fa que les identifiquem tot d’una. 

 

 agarrell-42

Sextet de jazz, ca. 1960
Oli sobre fusta, 55 x 46cm
Fons família Amador Garrell        

Saxofonista, ca. 1980
Llapis sobre paper, 45,5 x 32,5cm
Fons Museu de Granollers

Les efemèrides ens brinden l’ocasió de tenir una visió més completa d’aquells personatges que han tingut una projecció –en aquest cas artística– en la seva societat. Garrell i la ciutat de Granollers són indestriables. L’artista exercí com una veu singular i va saber recrear no sols la ciutat que l’havia vist néixer i créixer, sinó testimoniar un món que estava desapareixent. El seu art respira la ciutat i, al llarg de moltes dècades, devem a Garrell haver-nos-la fet veure sota la seva mirada incisiva i carregada d’intenció, a través de la pintura, però sobretot del dibuix i del disseny, un disseny que encara perviu en el teixit social, comercial i sobretot cultural de Granollers.

 

agarrell-5

Dona asseguda, ca. 1980
Oli sobre cartró entelat, 31 x 22cm
Fons família Amador Garrell

Flautista, ca. 1977
Llapis de color sobre paper, 34 x 43cm
Col·lecció Amador Garrell i Garcia                  

El centenari del seu naixement és una oportunitat per abordar-lo amb una visió globalitzadora, ja que és així com el podrem valorar en tota la seva proporció i, el que és més important, reivindicar-lo i donar-lo a conèixer a les generacions més joves, per tal que coneguin i es facin seu un patrimoni força irrepetible que els pertany.

agarrell-6 

Exposición industrial, 1957
Cartell imprès, 36 x 65 cm
Fons família Amador Garrell

Carreras de caballos, 1957
Cartell imprès, 36 x 65 cm
Fons família Amador Garrell

L’exposició vol fer un recorregut per tota la seva trajectòria artística i mostrar aquesta diversitat de llenguatges artístics, de tècniques i de temes de la seva obra. Els temes hi són recurrents i s’han volgut plantejar en quatre eixos temàtics, seguint els interessos que conformaren el món de Garrell, el dels seus consemblants i el moment històric que els va tocar viure. I els de tota la ciutat que tant el va inspirar. Tots són imprescindibles per recuperar una part important de la nostra història recent. 

agarrell-7

Cine Club Granollers, 1963
Cartells impressos, 23,5 x 40 cm
Fons família Amador Garrell

 
Amador Garrell, com molts dels seus contemporanis, va formar part dels germans petits d’aquella generació que Joan Oliver anomenà “esberlada”. La que es va formar i va arribar a la joventut durant la República, amb tot el que va significar aquest període de vitalitat cultural a Catalunya, d’esforç de modernització i de consolidació d’estructures i d’obertura cap a tot allò que passava fonamentalment a Europa, però també al món. Una generació assentada en els principis democràtics i de millora de les condicions socials.
Una generació que es va veure abocada a una guerra civil imposada, el resultat de la qual en va condicionar la resta de la vida, ja que en bona part en va estroncar la trajectòria.
El resultat de la guerra i la dictadura consegüent van abocar la major part d’intel·lectuals i artistes a l’exili i els més joves, com Garrell, van haver de lluitar com a soldats i després renunciar a totes les perspectives de futur que havien projectat. No per això, però, van claudicar dels fonaments amb què havien estat educats i van lluitar en les condicions més adverses els uns, o trampejant els altres, per aixecar el país de la misèria moral i intel·lectual en què havia caigut.
 
El cas d’Amador Garrell no s’explica sense aquesta situació. Format en un ambient familiar culte, democràtic i cívic per excel·lència, la llavor assolida arrelà fortament i s’alineà, com altres de la seva generació, en una actitud artística de llibertat, d’eclecticisme, de mirada posada en els moviments de renovació europeus i, sense abandonar la tradició rebuda, la va saber innovar i projectar al món en un gest de modernitat. No va poder triar les condicions en què desenvolupar el seu art i el seu pensament, però va mostrar una actitud irrenunciable a l’hora d’exercir-lo. 

Carme Arenas

agarrell-82 

Caritat el divendres, 1976
Llapis, tinta i aiguada, 42 x 62 cm
Col·lecció família Murtra-Garrell                        

Anar a sentir cantar els serenos, 1976
Llapis, tinta i aiguada sobre paper,49x50cm
Col·lecció Eduard Barbany

agarrell-999