Imprimeix

La domus d'Olivet (Canovelles)

Una domus era un edifici rural de la petita noblesa, de construcció sòlida, amb cert caràcter de defensa i d'unes dimensions notables. Sovint, l'origen n'era una torre. La domus d'Olivet estava situada sobre un aturonament o mota, al marge esquerre del torrent del mateix nom, ara anomenat de can Canyelles, a prop de l'antic camí romà de Mataró a Caldes de Montbui i del que es dirigia a Bigues i a Riells del Fai. La domus d'Olivet, coneguda fins fa poc també com a Castell dels Moros, estava a uns centenars de metres de l'església de Santa Justa (s. XI) i a poca distància de Can Marquès (documentada des del segle XIV).

En una societat que es caracteritzava pel domini dels senyors, de la noblesa i de l'alt clergat, sobre la resta de la població, la domus d'Olivet esdevé un signe d'aquell poder. Els senyors d'Olivet, des del segle X, controlaven un territori del Vallès situat en el límit entre Canovelles, l'Ametlla i Lliçà d'Amunt. El què primer era una única torre rodona es convertia, a partir del segle XII, en una casa forta on hi podia residir el mateix senyor.

La importància del senyoriu es manifestava per la quantitat de masos, de pagesos, que en depenien, les rendes que se'n desprenien i la capacitat d'incidència sobre el territori. No hi ha dubte que es tractava d'un domini ben delimitat, ja que el nom d'Olivet s'emprava també en relació al torrent que travessa la vall, així com a la parròquia propera de Santa Justa. Si més no des del segle XIV, els senyors d'Olivet, aleshores els Riudeperes, també percebien una part dels drets sobre el mercat de Granollers.

La domus com a casa fortificada d'una família noble, disposava de tots els elements propis d'aquell grup social. La residència tenia un caràcter defensiu que es manifestava amb la torre i amb l'utillatge personal com era la cota de malla o les llances. El poder i la riquesa de la família es reflectia en els objectes d'embelliment, com els penjolls, alguns decorats amb esmalts, en els guarniments dels cavalls o en la qualitat de la vaixella.

Però els senyors vivien de la renda que els aportaven els pagesos. A la domus d'Olivet no hi faltaven els llocs per guardar el gra, les eines per al treball del camp o els estris de cuina més propis de la pagesia.

Arribats al segle XV la crisi havia fet davallar la població i els senyors s'havien traslladat a la vila, a Granollers. El 1454 la casa estava enrunada i era cedida en emfiteusi a uns pagesos del mateix domini. Les excavacions realitzades des del 1995, amb el patrocini de l'Ajuntament de Canovelles, han permès concloure que la domus es va enderrocar per un incendi i que probablement ja no fou reconstruïda.

La domus i els seus senyors es preocupaven de la defensa del territori, però vivien de la diversitat de rendes que aportaven els pagesos i de les terres que feien conrear directament. Per aquest doble caràcter, s'han trobat dins de la casa tant els objectes propis dels senyors, de luxe i de defensa, com les eines i l'utillatge quotidià de la pagesia de l'època. L'ensorrament precipitat i el no haver estat reutilitzada han fet de la domus d'Olivet un jaciment d'un valor arqueològic extraordinari, excavat amb el suport de l'Ajuntament de Canovelles, des del 1994 al 1999, en sis campanyes de mig mes. Els materials resultants d¿aquestes intervencions estan dipositats per la Generalitat de Catalunya al Museu de Granollers.